L'inici de les coses

Fa quatre dies —en realitat vuit— que hem encetat un nou any —doneu-vos ja per felicitats. Per què us dic això? Doncs mira, m’ho he fet venir bé per treure el tema d’avui, ja que, ni més ni menys, us parlaré del meravellós verb encetar, l’ús del qual està en caiguda lliure —pobret.

Què li passa? Doncs que la gent ara tot ho obre o ho comença, no enceta res.

Per als que no el coneguin, encetar significa ‘fer el primer tall o primer tros o començar a gastar’, també té un sentit figurat que significa ‘obrir una conversa, una negociació, etc.’.

Fem-ho, com sempre, amb exemples:

-          Obre aquest pot d’olives i reparteix-les.

-          Caldrà que obris una llauna d’anxoves, ja que aquesta s’ha acabat.

Aquestes frases no es pot dir que siguin incorrectes, però són poc genuïnes en el sentit de ‘començar a gastar’, que és el que realment té, ja que en el fons no ens estem referint a l’acció d’obrir la llauna o el pot. Perquè ens entenguem: obrir és ‘obrir i punt’.

Per tant, si volem ser curosos amb la sintaxi catalana genuïna seria més adequat:

-          Enceta aquest pot d’olives i reparteix-les.

-          Caldrà que encetis una llauna d’anxoves, ja que aquesta s’ha acabat.

De totes maneres, el que s’ha sentit —llegit— fins ara és suportable. Ara vénen les grosses! Quantes vegades heu sentit expressions com aquestes:

-          Obre el fuet.

-          Comencem l’altre pa, que en vol tothom.

Quantes vegades? eh? digueu? quantes? Déu meu, quin mal d’orella! En fi, relaxem-nos. La manera òptima de dir-les seria fent servir el verb encetar.

-          Enceta el fuet.

-          Encetem l’altre pa, que en vol tothom.

Perdoneu si em poso pesat, però és que sap greu que tinguem un verb tan bonic com aquest, amb un significat prou fàcil i concret, i que el substituïm per dos verbs que es fan servir per tot (obrir i començar).

Sabeu què ho causa, això? Doncs sí, com sempre, com que és un verb que no té una traducció literal en castellà, fem com sempre: adaptem el català en la mesura del castellà, és a dir, que hem agafat els verbs que en castellà signifiquen encetar, que són abrir i empezar (o comenzar) i els traduïm literalment al català; com que el resultat és que ens dóna un verb català, ja ens quedem tranquils. Ens quedem tranquils mentre anem assassinant la nostra llengua. O sigui que, compte.

Per acabar-ho d’adobar, el verb encetar té un altre significat: ‘obrir, pelar o irritar una part del cos’. Així doncs, quan estem molt refredats i de tant mocar-nos se’ns queda el nas vermell, la pell del nas no se’ns ha irritat, se’ns ha encetat.

Entesos?