Ensuma'n la flaire

El verb olorar és dels que últimament fot més puntades de peu a la sintaxi catalana. Des de fa un temps aquest verb va «decidir» adoptar un significat que en cap moment no hauria d’haver estat seu.

Entrem-hi.

Diguem-ne que olorar és un verb actiu —en contraposició a passiu. És una acció que necessita voluntarietat i ha de ser un ésser animat —persona o animal— qui la desenvolupi. Podríem dir que un no olora si no vol. En certa manera funciona com els binomis mirar/veure i escoltar/sentir:

Vegeu l’article

http://l-endema.blogspot.com.es/2013/09/que-no-em-sents.html

Així doncs, jo oloro si ho faig expressament, però jo sento (una olor) si ho faig sense voler. Veiem els exemples:

-         Quina flaire més bona, olora aquestes flors. (Hi ha voluntarietat)

-         Els meus gats sempre s’oloren quan es troben. (Hi ha voluntarietat)

-         Què és aquesta pudor? No la sents? (No hi ha voluntarietat)

-    Quina oloreta més bona! / - No sento res, tinc el nas tapat. (No hi ha voluntarietat)

Aquí trobem els primers conflictes perquè s’està començant a substituir sentir per olorar —per influències del castellà.  O sigui que, alerta.

Ara bé, el tema no s’acaba aquí, el conflicte tot just ha començat.

La qüestió és que el verb olorar ha adoptat —o està adoptant en algunes zones o àmbits del català—  una funció que tradicionalment ha pertocat sempre a la locució fer olor. Tradicionalment, olorar era: ‘emprar el sentit de l’olfacte per detectar quina olor fan les coses’. El nou significat que està adoptant, juntament amb el de sempre, és: ‘un ésser o objecte fer olor’. En català sempre s’havia dit que les coses fan olor, no pas que les coses oloren.

Vegem-ne algun exemple:

-         Quina olor més estranya que fa aquesta bossa. (català genuí)

-         El meu gos fa molt mala olor quan es mulla. (català genuí)

-       Aquests camps de roselles de davant de casa fan molta olor. (català genuí)

Actualment sovint se senten expressions com aquestes:

-         Com olora de raro aquesta bossa. (incorrecte)

-         El meu gos olora molt malament quan es mulla. (incorrecte)

-         Aquests camps de roselles de davant de casa oloren molt. (incorrecte)

Jo no sé a vosaltres, però a mi em fa mal quan sento coses d’aquestes. Quan parlen del catanyol, es refereixen a això. I ja heu vist com arriba a alterar una frase (fins a la destrucció de la sintaxi pròpia) segons quin fenomen —un altre cop provinent del castellà.

Ho repeteixo: no és tan important, almenys per mi, corregir la paraula bandeja o techo com intentar, entre tots, salvar l’estructura genuïna del català; perquè és irrecuperable i és el que el fa ser una llengua.