Temps de lleure

Podríem dir que som descendents culturals, en molt bona part, dels romans. En això hi podríem estar tots més o menys d’acord. Ara bé, s’ha de reconèixer una cosa: els paios s’ho sabien muntar bé. Eren una cultura centrada primer en el lleure i després en el deure. No sóc historiador, o sigui que millor que no parli més de temes culturals de la Roma clàssica perquè l’acabaria espifiant, però m’he fixat en un detallet lingüístic que ens demostra una mica això que acabo de dir.

Diu que els romans acostumaven a fer els negocis més importants a la sauna —jo ho he sentit molts cops, això—, ara diu que els negocis es fan a la llotja dels estadis de futbol; en realitat no hem canviat gaire.

Bé, on volia anar a parar? Hi ha una parella de paraules que em tenen captivat: oci i negoci. Si ens hi fixem, veiem que són molt semblants. Si furguem una mica, veiem que provenen del mateix lloc. Totes dues vénen de la paraula OTIUM, la qual significava, en llatí, ‘oci’ o ‘lleure’. La gràcia és que en llatí també existia la paraula NEGOTIUM, de la qual, com ja haureu deduït, prové la paraula negoci.

Ara bé, la gràcia de tot plegat és la següent. NEGOTIUM és una paraula formada per OTIUM i la partícula NEC al davant, la qual significava ‘negació de’. Sintàcticament aquesta informació no té cap interès, però trobo que sí que en té en el camp de la lingüística antropològica; ens explica una mica com eren i com pensaven els romans, els nostres avantpassats.

Aviam, per acabar-ho d’entendre, el que em sembla digne de menció és el fet que la paraula de base per formar oci i negoci surti de la paraula que significava ‘oci’. D’això se n’extreu que l’activitat principal és l’oci, el temps lliure, el passar-ho bé; després ja trobarem temps —si escau— per al negoci.

En realitat té molt de sentit que aquests dos conceptes —contraposats— siguin un la negació de l’altre. El que sorprèn —és significatiu— és que el principal sigui l’oci. No sé per què però em temo que en moltes altres llengües és al contrari.

O sigui que ja sabeu perquè els mediterranis no tenim la mateixa fama de treballadors que els europeus del nord, perquè des de la cultura romana ja ens ve inculcat que el primer és l’oci i després ve el negoci.

És curiós.