La qüestió
és: per quins set sous la paraula culers porta erra i la paraula calés
no en porta? Al cap i a la fi no es pronuncien cap de les dues. Ah, que no
sabíeu que culers porta erra? Doncs sí, en porta —ha fet molt de mal el «Sang
culé cor català»; evidentment està mal escrit.
Bé, doncs culer
porta erra perquè ve de cul igual com fuster ve de fusta o
ferrer ve de ferro. A aquestes paraules de «base» se’ls ha afegit el morfema
«er», el qual n’ha modificat el significat. No té cap secret. Podríem dir que
és morfologia elemental. Fixeu-vos que aquesta erra reapareix —vol dir que es
pronuncia— en paraules derivades:
Culer
→ culerada
Fuster
→ fusteria
Ferrer →
ferreria
Veieu, la segona erra sí que es
pronuncia. La qual cosa dóna un argument més per tal de mantenir la erra
escrita encara que no es pronunciï.
Per què, doncs, calés no porta
erra? Doncs perquè no ve de cap paraula. Calés ve de calés. I
punt. Així de fàcil.
O sigui que, sisplau, no tornem a
escriure culés i calers, que n’estic fins al capdamunt. Gràcies.
Per cert, no ho vaig dir; "calés" prové de la llengua caló (la llengua històrica dels gitanos de la península Ibèrica).
ResponEliminaI de fet està relacionat amb el mot caló. Fan referència al color fosc, caló al fosc de la pell índia dels gitanos i calé al fosc dels diners de coure. El castellà "parné" fa referència a les monedes clares (daurades). Seria la diferència entre les de 1, 2 i 5 cèntims (calé) i les de 10, 20 i 50 (parné).
EliminaInteressant. No ho sabia. Gràcies.
Elimina