Tipus de lletra

Avui no parlaré estrictament de temes lingüístics. Ni sintaxi, ni morfologia ni etimologia. Avui res d’això. El que diré avui vol obrir els ulls a molta gent. El que diré avui vol fer caure d’un pedestal certes «coses» que no hi haurien d’haver estat mai. Senyores i senyors, avui parlaré de tipus de lletra, de fonts de lletra —em refereixo a tipus de lletra estil Times New Roman o Arial.

Fa molt de temps que li tinc molta molta molta mania a una font en concret —que no es mereix la fama que té—, estic parlant de la meva enemiga Arial.

I ara us preguntareu: l’Arial? si és justament la que faig servir jo sempre. Tranquils, la fa servir tot déu, administració pública inclosa. A partir d’avui ja no la fareu servir mai més.

A veure, comencem pel principi. Perdoneu-me, m’he anat emprenyant de mica en mica i he perdut la forma. Som-hi. Per començar cal saber que hi ha dues menes de tipus de lletra: la lletra amb serifa i la lletra de pal sec (sense serifa). Aquest text està escrit amb la lletra —magnífica lletra— Georgia. La Georgia és una lletra amb serifa. Què collons és això de serifa? Ja va, home! La serifa són aquests «palets» rectes que surten als extrems de moltes lletres, com per exemple els que fan de base. Amb la lletra I queda claríssim. No sempre són a sota o a sobre, també poden ser als altres extrems, com en la lletra C. Exemple: AMIC.

La lletra de pal sec és la que no porta aquests «palets». Posarem els exemples amb la meravellosa lletra Trebuchet: la I i la C. Exemple: AMIC.

Generalment es recomana emprar lletres de pal sec per a textos curts com ara peus de pàgina, cartells o simplement textos escrits de menys d’un full. Les lletres de pal sec són més atractives en primer moment i atrauen l’atenció del lector, però es fan feixugues i cansen la vista en textos llargs. Així doncs, per a textos llargs és molt més recomanable fer servir les lletres amb serifa. Justament la serifa fa que la vista no es cansi tant quan llegim.

Abans de continuar criticant la maleïda Arial haig d’explicar una altra cosa relacionada amb tot plegat. Bé, tothom sap què és la cursiva, oi? És aquella lletra inclinada que serveix per destacar elements. FALS.

La cursiva és cert que serveix per destacar elements, però si ens hi fixem bé, no podem dir que és una lletra inclinada —si més no, no és una lletra inclinada i prou—, és molt més que això. La cursiva —més ben dit, la bona cursiva—, per la funció que fa, ha de quedar ben destacada. Això s’aconsegueix variant la línia, el traç, d’algunes lletres claus, i no només inclinant-la.

Fixeu-vos-hi: casa, casa.

Què ha passat amb la A? Torneu-ho a mirar. És una altra, no?

gat, gat. Amb la G passa el mateix.

No només són lletres inclinades, sinó que són diferents de la original rodona. Això passa desapercebut al lector (segur que molts de vosaltres no us n’havíeu adonat), però té la facultat d’aconseguir que el nostre subconscient sempre percebi la cursiva com a cosa diferent. Quan estem llegint, el nostre cervell ens diu ALERTA, aquesta lletra és diferent, i com a tal, sabem que hi ha alguna cosa que ha canviat respecte a la resta de text. Així, la cursiva fa perfectament la funció que ha de fer.

I ara ve quan explico el perquè de la mania que tinc a l’Arial. Doncs perquè aquesta merda de font, quan la poses cursiva, l’únic que fa és inclinar-la. Res més. Això fa que costi molt de percebre quan és cursiva i quan no.

Sense que serveixi de precedent, escriuré després de tants i tants anys amb Arial. Espero no haver de tornar-hi mai més.

casa, casa

gat, gat

Ja veieu que aquesta «cursiva» —si se’n pot dir cursiva, d’això, perquè déu n'hi do...— és una autèntica desgràcia. Vaja, que no serveix per a res.

En realitat, podeu fer la prova amb totes les fonts que tingueu al Word, així veureu quines són «bones» i quines «dolentes». No us penseu que és cosa de l’Arial, la majoria de tipografies que dóna el Word són d’aquestes, de les «dolentes».

Finalment us explicaré quines són les meves preferides, per si voleu fer-vos un favor i fer desaparèixer l’Arial de la vostra vida. Així ja tindreu substitutes. Per cert, no l’he anomenada, però una reverència a la clàssica Times New Roman.

Lletra de pal sec: Calibri, Lucida Sans, Gill Sans, Trebuchet.

Lletra amb serifa: Times New Roman, Garamond, Georgia, Palatino, Century Schoolbook, Book antiqua, Cambria.

Perdó, avui m’he fet pesat.