Sabem que les erres en català fan coses estranyes: a final de
paraula poden sonar o no sonar, i la norma bàsica és que ho fan perquè els hi
dóna la gana. Ara bé, diré una cosa a favor seu: quan es decideixen a sonar, ho
fan sempre —en una mateixa paraula, s’entén. També, i per afegir-hi més torracollonisme,
cal dir que segons el dialecte del català les erres finals fan unes coses o
unes altres. Podríem dir que els valencians són els que més «estimen» les erres finals i els baleàrics (també a Eivissa i Formentera)
els que més les «odien». El català nord-occidental (terres de
l'Ebre i província de Lleida) són un entremig tirant cap als valencians i els
del català central som un entremig tirant cap a les Illes. En fi, que és un
merder. Al final la gent pronuncia com ho ha après a casa o al carrer.
Ara bé, hi ha unes altres erres de les quals ningú no parla; les
erres mudes que es colen al mig d'una paraula. Segurament direu, ara no hi
caic, em penso que no n'hi han, d'aquestes. Doncs sí, dins de la paraula
arbre, i dins de la paraula prendre (i derivats: aprendre,
comprendre, reprendre, emprendre...). Aquesta erra
subratllada no es pronuncia (almenys en la majoria del territori) des de fa
segles. I així és com s'ha transmès de pares a fills.
Així doncs, si sentiu algú que pronuncia alguna de les erres
subratllades podeu estar gairebé segur que aquella persona no té el català com
a llengua materna. Ja que ningú que hagi après a parlar abans que a escriure
(en català) dirà aquesta erra.
Pd: direu, si no es pronuncien per què collons s'escriuen? La
pregunta és bona, la resposta és millor: perquè, si no, com justificaríem la
erra de comprensió, represa i emprenedor.
Aquestes sí que es pronuncien.
Bon blog :)
ResponEliminaNo acabo d'estar d'acord amb el que dius sobre que qui diu "aRbre" no té el català com a llengua materna. Crec que aquí influeix un factor molt important: l'escriptura. A Barcelona (no m'atreveixo a generalitzar) és molt normal sentir aquesta erra, i estic bastant segura que és per la influència de l'escriptura. A la tele i la ràdio se sent moltíssim (pel fet que llegeixen i no saben que no l'han de pronunciar, perquè no en són conscients), tant aquesta erra com la te de setmana, per exemple. I si la tele i la ràdio les fan, és fàcil que els parlants, de L1 català, també les facin.
Bé, potser en vaig fer un gra massa.
EliminaEl que volia dir és que en català mai no hauríem sentit aquesta erra si la transmissió intergeneracional fos netament oral. El fet que hi intervinguin altres actors (mitjans de comunicació, escola...) i que aquests actors no facin la pronúncia adequada fa que es transmeti "malament" a molta gent.
Podríem dir que estem d'acord.
Gràcies pel comentari.