Talleu, és bona!

Us heu parat a pensar mai d’on prové la paraula ganivet? Ai, Om, que n’ets, de ruc... la gent abans d’anar a dormir pensa en altres coses.

Bé, és igual, us ho explicaré igualment perquè la veritat és que amb aquesta paraula passa una cosa molt curiosa.

Si ens hi fixem una mica, veurem com en la resta de les llengües romàniques no hi ha cap paraula semblant a ganivet —amb el mateix significat, s’entén. En castellà és cuchillo, en francès és couteau, en gallec és coitelo, en italià és coltello, en rumanès és cutit i en occità és cotèl. Per cert, totes aquestes paraules són l’evolució directa de la paraula llatina CŬLTELLŬS. I us preguntareu, per què en català és tan diferent? Els més vius ja hi haureu arribat: doncs perquè prové d’una altra arrel, que no és la llatina, prové de l’arrel KNIF del fràncic —llengua dels francs, germànica. Se suposa que es deuria pronunciar una cosa com canif o ganif.

Així doncs, ja està resolt el dubte. Només vull indicar dues curiositats més relacionades amb tot plegat. En primer lloc, aquesta paraula del fràncic és la que després dóna la paraula anglesa knife, que significa —oh, quina sorpresa— ‘ganivet’.

En segon lloc, resulta que hi ha una paraula pròpia del català medieval, que encara s’usa en català literari, que és: coltell. Ens sona, oi, aquesta forma? Doncs sí, també significa ‘ganivet’. És l’evolució pròpia catalana de la forma llatina CŬLTELLŬS. És bonic de veure les diferències evolutives entre llengües germanes com són totes les que vénen del llatí.

PS: algun observador atent deu haver vist que no apareix la forma portuguesa. Resulta que els portuguesos en diuen faca. Deuen ser rarets com nosaltres.