L’evolució de les llengües és una
cosa realment curiosa. Vull explicar-vos un fenomen relacionat amb l’evolució
del llatí a casa nostra que em té realment fascinat.
La paraula res del català
actual prové de la paraula RĒS del llatí. Fins aquí no hi ha res de
sorprenent, la veritat. El tema és que aquest res llatí significava ‘cosa’,
és a dir just el contrari del que significa actualment, ‘absència de cosa’ —ja
té collons! Perquè esclar, una cosa és que el significat variï, però una altra
és que passi a significar just el contrari. Sincerament, no crec que hagi
passat en gaires llengües.
Ara bé, el català, per demostrar com
en som, de recargolats, en aquest país, encara ho enreda més; ja que res
també pot significar ‘alguna cosa’. Segurament us heu perdut.
Situem-nos: entrem en un bar i el
cambrer, amb un somriure d’orella a orella (informació irrellevant) ens diu «bon
dia!, que vol prendre res?». Aquí el tenim! Aquest res significa
‘alguna cosa’. És el res que manté el significat que tenia en llatí.
La qual cosa encara ens fa quedar més
esquizofrènics, ja que tenim una paraula que significa ‘cosa’ i ‘absència de
cosa’ alhora. És graciós.
Que hi ha res de nou?
ResponEliminaAixò mateix!
EliminaBen curiós! I la construcció contradictòria: "amb sense"? Explica-la un dia :)
ResponEliminaPer a mi res, en català, continua volent dir cosa. Per bé que només s'usi en frases negatives o interrogatives. Dir que vol dir "absència de cosa" em fa pensar que hi ha un procés de traducció a l'espanyol, fer-ne l'equivalència de "nada" i donar per fet que són el mateix.
ResponEliminaNo hi ha res -> No hi ha cosa (bé) / No hi ha absència de cosa = Hi ha cosa (malament)
El no-res -> La no-cosa (bé) / la no absència de cosa = la cosa (malament).
Home, la deducció és bona, però no veig què hi té a veure el castellà, i més tenint en compte que la fórmula que has escrit a sota també funciona amb "nada".
ResponElimina