Tot ple

Avui, canvi d’estratègia. Engegarem pel barbarisme i anirem trobant la millor manera d’esmenar-lo en català. El verb castellà rellenar que, no ens enganyem, sona molt en català.

Si us dic: quina seria la forma correcta de dir rellenar en català?

... (penseu-hi)

...

Estic convençut que la majoria de vosaltres heu pensat que la resposta seria el verb farcir. EUREKA! Perfecte, correcte! Molt i molt bé! Seria això.

Ep!!! No tant ràpid! Que semblava molt fàcil i no ho és tant. I segurament d’aquí vénen la majoria dels problemes.

Farcir és correcte en aquests contextos:

-         M’agraden les olives farcides d’anxova.

-         En aquell restaurant hi fan un pollastre farcit per llepar-se’n els dits.

Ara bé, i aquí comença el ball de bastons, quan el context és el següent, com s’ha de solucionar?:

-         Bon dia, relleni aquests formularis, sisplau.

Sé que la majoria heu pensat en el verb omplir.

-         Bon dia, ompli aquests formularis, sisplau.

La veritat és que no acaba de ser la solució òptima. És català, és veritat, però el verb omplir no acaba de ser l’adequat per a aquest significat. Hi ha un altre verb més escaient, més correcte, perfecte. A més, tots el coneixeu, però podríem dir que està adormit.

Quin és?

...

... (no?)

Va, que us el dic. El verb indicat en català que significa rellenar (un formulari) és emplenar —pronunciat a molts llocs omplenar.

-         Bon dia, empleni aquests formularis, sisplau.

Segur que ja el coneixíeu. Doncs au, ara teniu una missió: fer-lo servir (correctament).

Per cert, ens queda el semi-verb reomlpir. En català tenim la sort de tenir els verbs farcir i emplenar i, per tant, podem dedicar a aquest verb el sentit lògic que ens indica, ‘omplir de nou’, cosa que en castellà no poden fer i han de dir llenar de nuevo perquè rellenar ja està ocupat.