dimecres, 26 de febrer de 2014

Salutacions

Avui en comptes de «resoldre» un dubte, en proposaré un. Parlaré d’un fenomen inquietant del qual no tinc cap solució, ja que passa una cosa estranya amb la llengua, però no sé per quèNo cal que digui que si algú en té la/una resposta, que me la digui, si us plau. L’hi agrairé eternament.
                           
Em van obrir els ulls l’altre dia mentre entrenàvem a bàsquet —cosa totalment irrellevant que em dóna la gana d’explicar. Em van dir una cosa que em va fer reflexionar. No recordo exactament com va anar la conversa, però en si el que va passar va ser que una de les jugadores del meu equip va dir:

- Fua, em fot una ràbia quan em creuo amb algú al carrer i li dic hola i em diu adéu.

Calla! És veritat, passa molt sovint. És més, molts cops no saps si dir hola o dir adéu. Potser l’hola és més adequat quan t’has de parar a parlar-hi i l’adéu quan no, però la gent no els fa servir així. O sigui que estic una mica descol·locat. No en tinc ni idea. És més, no sé què faig jo... Tot plegat és inquietant.

S’entén la situació, no? Em trobo amb un conegut del poble i ens creuem al carrer —jo vaig amunt i ell va avall—, en aquest moment el mires i ell et mira,  el saludes i ell et saluda i continueu cadascú pel seu camí. El tema és: aquesta salutació que fem, què ha de ser? Hola o adéu? Sembla que es fan servir invariablement. La gent no sap què ha de dir.

Per culpa d’això passen coses com: jo dic hola i l’altre diu adéu. I em quedo amb la cara de ruc pensant: i per què he dit hola i no adéu? Ara no em direu que no us ha passat mai. 

També hi ha la gent que diu hola quan està a tres metres i adéu quan us esteu creuant. Però també és bastant mesell anar pel món dient hola... adéu, què voleu que us digui.

Però no us preocupeu, la solució la va donar una altra jugadora. Em va dir, més o menys:

- Psss, jo, perquè no em passi això, m’he acostumat a dir: ei!

També podem dir: iep o ep!

Ara bé, depèn de com, i per motius obvis, potser millor que no fem servir aquestes formes amb depèn de qui, o veurem com se’ns queda la cara de ruc quan saludem a segons qui d’aquesta manera. Exemple:

- Hola, bona tarda (ens diuen)
- Iep! (contestem)

Bé, vosaltres mateixos. Jo aniria en compte a l’hora de fer-la servir, o quedarem com un autèntic pallús.

O sigui que tornem al cap del carrer. Què collons hem de dir? També podem abaixar el cap i fer veure que no veiem a ningú, però això aniria en contra de l’esperit de poble i ens crearíem bastantes antipaties.

Així, des d’aquí, demano a tota la comunitat lingüística catalana que ens posem d’acord en aquest tema que tant preocupa el país. Quan ens creuem amb algun conegut al carrer, què diem: hola o adéu?



Cap comentari:

Publica un comentari